Els mots de la 1a declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –a. La darrera lletra del lexema s’anomena tema i a aquest s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.
La combinació entre l’última lletra del lexema i la desinència s’anomena ‘terminació’, per ex.: el lexema puēlla ‘nena’, tema en –a, unit a la desinència –m, dóna lloc a la terminació –am de l’acusatiu singular.
a) Femení: la gran majoria dels mots.
Ex. puēlla ‘nena’ uīlla ‘granja’
b) Masculí:
- Noms d'ofici
Ex. nauta ‘mariner’ agricŏla ‘pagès’
- Noms propis d'home
Ex. Agrīppa ‘Agripa’ Nerua ‘Nerva’
- Noms de rius
Ex. Garūmna ‘Garona’ Sequăna ‘Sena’
Observacions:
• Es conserva una terminació arcaica de genitiu del singular acabat en –as que solament es troba en les expressions jurídiquespăter familĭas ‘pare de família’, măter familĭas ‘mare de família’ i filĭus familĭas ‘fill de família’.
• Alguns noms de ciutats o illes presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu era -i, però combinat amb el tema de la 1a. declinació donava lloc a la terminació -ae. Ex.:Rōma-i > Rōmae ‘a Roma’.
Activitats: Activitats, Activitats 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada