Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Declinacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Declinacions. Mostrar tots els missatges

divendres

Primera declinació




Els mots de la 1a declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –a. La darrera lletra del lexema s’anomena tema i a aquest s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

La combinació entre l’última lletra del lexema i la desinència s’anomena ‘terminació’, per ex.: el lexema puēlla ‘nena’, tema en –a, unit a la desinència –m, dóna lloc a la terminació –am de l’acusatiu singular.

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere femení o bé masculí:

a) Femení: la gran majoria dels mots.
Ex.puēlla‘nena’
uīlla‘granja’




b) Masculí:
- Noms d'ofici     
Ex.nauta‘mariner’
agricŏla‘pagès’

- Noms propis d'home
Ex.Agrīppa‘Agripa’
Nerua‘Nerva’

- Noms de rius
Ex.Garūmna‘Garona’
Sequăna‘Sena’

Observacions:

• Es conserva una terminació arcaica de genitiu del singular acabat en –as que solament es troba en les expressions jurídiquespăter familĭas ‘pare de família’, măter familĭas ‘mare de família’ i filĭus familĭas ‘fill de família’.

• Alguns noms de ciutats o illes presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu era -i, però combinat amb el tema de la 1a. declinació donava lloc a la terminació -ae. Ex.:Rōma-i > Rōmae ‘a Roma’.



Activitats: ActivitatsActivitats 2

Segona declinació




Els mots de la 2a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –o i que alterna amb –e en el vocatiu del singular. Al lexema s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas. 

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere masculí, femení o neutre:

a) Masculí: la gran majoria dels mots.
Ex.domĭnus‘amo’, ‘senyor’
popŭlus'poble'
b) Femení:
- Noms d'arbre
Ex.fāgus‘faig’
pīnus‘pi’
- Topònims
Ex.Aegӯptus‘Egipte’
Corīnthus‘Corint’
- Genèrics
Ex.hūmus‘terra’
c) Neutre: un grup força nombrós.
Ex.bellum‘guerra’
oppĭdum‘plaça forta’

Activitats: Exercicis 1

Exercicis 2

Exercicis 3

Exercicis 4


Tercera Declinació

3a Declinació

3a decl.
Temaconsonant, -i-
Genitiu-is
La tercera declinació té el genitiu singular en -is. El nominatiu singular presenta formes diferents per evolució fonètica: rex (<regs), regisvirtus (<virtuts), virtutisnatio (<nation), nationis. La consonant del tema és la que apareix en treure la terminació -is al genitiu singular.
En funció del nombre de síl·labes en el nominatiu i genitiu singulars, parisil·làbics si són iguals (hostis, hostis) i imparisil·làbics si són diferents (ars, artis), es divideixen en dos grans grups:
  • Tema en consonant: són imparisil·làbics.
  • Tema en -i-: són parisil·làbics més alguns casos específics.
En un i altre cas poden ser de gènere masculí, femení (amb una flexió comuna) o neutre.
Alguns noms de ciutats i el substantiu rus (camp) conserven el locatiu en -iCarthagini, a Cartago; ruri, al camp.
Són del tema en -i-:
  • Masculins i femenins amb nominatiu en -is o -es i a més parisil·làbicsnavis, navisnubes, nubis. Excepte canis -is,juvenis -is.
  • Masculins i femenins amb nominatiu en -s/-x i amb lexema amb dues consonants (són imparisil·làbics): serpens, serpentisnox, noctis
  • Neutres amb nominatiu en -e-al-ar (els dos últims són imparisil·làbics): mare, marisanimal, animālisexemplar, exemplāris.
  • Altres substantius d'evolució peculiar: cos -tis, dos -tis, lis -tis, imber -ris, linter -ris, venter -ris, uter -ris.
Es caracteritzen per afegir una i en el genitiu plural; i en els neutres també en el nominatiu, vocatiu i acusatiu plurals, a més de l'ablatiu singular. Alguns femenins substitueixin per i l'acusatiu i ablatiu singular o bé presenten vacil·lació: sitis -is, tussis -is, febris -is, puppis -is, turris -is, navis -is.
Paradigmes:
hostis, -tis
CasSingularPlural
Nominatiuhostishostēs
Vocatiuhostishostēs
Acusatiuhostemhostēs
Genitiuhostishostium
Datiuhostīhostibus
Ablatiuhostehostibus
serpens, serpentis f.
CasSingularPlural
Nominatiuserpensserpentēs
Vocatiuserpensserpentēs
Acusatiuserpentemserpentēs
Genitiuserpentisserpentum
Datiuserpensiserpentibus
Ablatiuserpenteserpentibus
mare, -is n.
CasSingularPlural
Nominatiumaremaria
Vocatiumaremaria
Acusatiumaremaria
Genitiumarismarium
Datiumarīmaribus
Ablatiumarīmaribus



Per practicar: Oracions i Activitats

dijous

Quarta Declinació



Són de la quarta declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –us,-us  (quarta declinació masculina o femenina) o bé en –u,-us (quarta declinació neutra). 


Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –us de la segona part de l’enunciat genu, genus (n): genoll; arrel genu-



Les terminacions són les següents:



3.6.1.Declinació masculina o femenina

singularplural
Nominatiu-us-us
Vocatiu-us-us
Acusatiu-um-us
Genitiu-us-uum
Datiu-ui-ibus
Ablatiu-u-ibus
3.6.2.Declinació neutra
singularplural
Nominatiu-u-ua
Vocatiu-u-ua
Acusatiu-u-ua
Genitiu-us-uum
Datiu-ui-ibus
Ablatiu-u-ibus

Observacions: 

• El datiu i l’ablatiu plural en -ŭbus apareix principalment en aquelles paraules que presentarien homofonia amb mots de la tercera declinació. Per exemple: ārcus, ārcus ‘arc’ fa arcŭbus, mentre que arx, ārcis ‘ciutadella’ fa arcĭbus; ārtus, ārtus ‘articulació’ fa artŭbus mentre que ars, ārtis ‘art’ fa artĭbus; pārtus, pārtus ‘infantament’ fa partŭbus, mentre que pars, pārtis ‘part’ partĭbus. 

• Algunes paraules de la quarta declinació presenten interferències amb la segona: és el cas del substantiu domus ‘casa’ i d’alguns noms d’arbre, com, per exemple, laurus ‘llorer’, popŭlus ‘pollancre’, quērcus ‘alzina’, etc.

Exercicis de Morfologia Llatina: 4a DECLINACIÓ

Adjectius d'una i dues terminacions








Cinquena Declinació



Són de la cinquena declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –es,-ei, com res, rei (f): cosa o dies, diei (f) dia. 

Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –ei de la segona part de l’enunciat res, rei (f): cosa; arrel r-

Les terminacions són les següents:

singularplural
Nominatiu-es-es
Vocatiu-es-es
Acusatiu-m-es
Genitiu-ei-erum
Datiu-ei-ebus
Ablatiu-e-ebus

I ara practicarem la 4a i 5a declinació una estoneta... 

EXERCICIS DE MORFOLOGIA LLATINA 5A DECLINACIÓ http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm