divendres

Primera declinació




Els mots de la 1a declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –a. La darrera lletra del lexema s’anomena tema i a aquest s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

La combinació entre l’última lletra del lexema i la desinència s’anomena ‘terminació’, per ex.: el lexema puēlla ‘nena’, tema en –a, unit a la desinència –m, dóna lloc a la terminació –am de l’acusatiu singular.

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere femení o bé masculí:

a) Femení: la gran majoria dels mots.
Ex.puēlla‘nena’
uīlla‘granja’




b) Masculí:
- Noms d'ofici     
Ex.nauta‘mariner’
agricŏla‘pagès’

- Noms propis d'home
Ex.Agrīppa‘Agripa’
Nerua‘Nerva’

- Noms de rius
Ex.Garūmna‘Garona’
Sequăna‘Sena’

Observacions:

• Es conserva una terminació arcaica de genitiu del singular acabat en –as que solament es troba en les expressions jurídiquespăter familĭas ‘pare de família’, măter familĭas ‘mare de família’ i filĭus familĭas ‘fill de família’.

• Alguns noms de ciutats o illes presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu era -i, però combinat amb el tema de la 1a. declinació donava lloc a la terminació -ae. Ex.:Rōma-i > Rōmae ‘a Roma’.



Activitats: ActivitatsActivitats 2

Preposicions del llatí



Les preposicions

La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple: 

in Italiam: cap a Itàlia.


Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la funció de CC.


En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens n’informarà.

 

Algunes mostres de preposicions


a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C Agent)

e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de
in: prep d’acusatiu: a, cap a
     prep d’ablatiu: a, en
ad: prep d’acusatiu: a, cap a
cum: prep d’ablatiu: amb
inter: prep d’acusatiu: entre
per: prep. d’acusatiu: per, a través de






Demostratius

En aquesta unitat, practicarem els pronoms amb algunes de les activitats proposades a: http://www.latinedisce.net/PronounExercise.latin?latin=473162


PERÒ ABANS....                                                            


Resultat d'imatges de atenció              Fixa't en la declinació, que és com segueix:
hic, haec, hoc (aquest, aquesta, això)
singularplural
Nominatiuhic, haec, hochi, hae, haec
Acusatiuhunc, hanc, hochos, has, haec
Genitiuhuiushorum, harum, horum
Datiuhuichis
Ablatiuhoc, hac, hochis
iste, ista, istud (aqueix, aqueixa)

singularplural
Nominatiuiste, ista, istudisti, istae, ista
Acusatiuistum, istam, istudistos, istas, ista
Genitiuistiusistorum, istarum, istorum
Datiuistiistis
Ablatiuisto, ista, istoistis

ille, illa, illud (aquell, aquella)
singularplural
Nominatiuille, illa, illudilli, illae, illa
Acusatiuillum, illam, illudillos, illas, illa
Genitiuilliusillorum, illarum, illorum
Datiuilliillis
Ablatiuillo, illa, illoillis



Pronom-adjectiu emfàtic: ipse, ipsa, ipsum "(ell) mateix, en persona".
sing.
pl.
masc.
fem.
neutre
masc.
fem.
neutre
N.
ipse
ipsa
ipsum
ipsi
ipsae
ipsa
Ac.
ipsum
ipsam
ipsum
ipsos
ipsas
ipsa
G.
ipsius
ipsorum
ipsarum
ipsorum
D.
ipsi
ipsis
Abl.
ipso
ipsa
ipso
ipsis

Possessius














(Extret de http://cursdellati.blogspot.com.es/2009/02/pronom-possessiu.html)

Activitats: http://www.latinedisce.net/PronounExercise.latin

Pronoms personals forts





Segona declinació




Els mots de la 2a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –o i que alterna amb –e en el vocatiu del singular. Al lexema s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas. 

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere masculí, femení o neutre:

a) Masculí: la gran majoria dels mots.
Ex.domĭnus‘amo’, ‘senyor’
popŭlus'poble'
b) Femení:
- Noms d'arbre
Ex.fāgus‘faig’
pīnus‘pi’
- Topònims
Ex.Aegӯptus‘Egipte’
Corīnthus‘Corint’
- Genèrics
Ex.hūmus‘terra’
c) Neutre: un grup força nombrós.
Ex.bellum‘guerra’
oppĭdum‘plaça forta’

Activitats: Exercicis 1

Exercicis 2

Exercicis 3

Exercicis 4


Tercera Declinació

3a Declinació

3a decl.
Temaconsonant, -i-
Genitiu-is
La tercera declinació té el genitiu singular en -is. El nominatiu singular presenta formes diferents per evolució fonètica: rex (<regs), regisvirtus (<virtuts), virtutisnatio (<nation), nationis. La consonant del tema és la que apareix en treure la terminació -is al genitiu singular.
En funció del nombre de síl·labes en el nominatiu i genitiu singulars, parisil·làbics si són iguals (hostis, hostis) i imparisil·làbics si són diferents (ars, artis), es divideixen en dos grans grups:
  • Tema en consonant: són imparisil·làbics.
  • Tema en -i-: són parisil·làbics més alguns casos específics.
En un i altre cas poden ser de gènere masculí, femení (amb una flexió comuna) o neutre.
Alguns noms de ciutats i el substantiu rus (camp) conserven el locatiu en -iCarthagini, a Cartago; ruri, al camp.
Són del tema en -i-:
  • Masculins i femenins amb nominatiu en -is o -es i a més parisil·làbicsnavis, navisnubes, nubis. Excepte canis -is,juvenis -is.
  • Masculins i femenins amb nominatiu en -s/-x i amb lexema amb dues consonants (són imparisil·làbics): serpens, serpentisnox, noctis
  • Neutres amb nominatiu en -e-al-ar (els dos últims són imparisil·làbics): mare, marisanimal, animālisexemplar, exemplāris.
  • Altres substantius d'evolució peculiar: cos -tis, dos -tis, lis -tis, imber -ris, linter -ris, venter -ris, uter -ris.
Es caracteritzen per afegir una i en el genitiu plural; i en els neutres també en el nominatiu, vocatiu i acusatiu plurals, a més de l'ablatiu singular. Alguns femenins substitueixin per i l'acusatiu i ablatiu singular o bé presenten vacil·lació: sitis -is, tussis -is, febris -is, puppis -is, turris -is, navis -is.
Paradigmes:
hostis, -tis
CasSingularPlural
Nominatiuhostishostēs
Vocatiuhostishostēs
Acusatiuhostemhostēs
Genitiuhostishostium
Datiuhostīhostibus
Ablatiuhostehostibus
serpens, serpentis f.
CasSingularPlural
Nominatiuserpensserpentēs
Vocatiuserpensserpentēs
Acusatiuserpentemserpentēs
Genitiuserpentisserpentum
Datiuserpensiserpentibus
Ablatiuserpenteserpentibus
mare, -is n.
CasSingularPlural
Nominatiumaremaria
Vocatiumaremaria
Acusatiumaremaria
Genitiumarismarium
Datiumarīmaribus
Ablatiumarīmaribus



Per practicar: Oracions i Activitats